Tag Archives: barcelona 2.0

Cisco i Barcelona

Cisco i Barcelona, una smart city en construcció

Etiquetat , , , , ,

Barcelona, del “model” a la “marca”

En Vicent Partal escrivia una mail obert des de Vilaweb divendres passat sobre la candidatura de Barcelona a tenir un domini propi (Jaume Ciurana també en feia referència uns dies abans aquí). Vagi per endavant que no qüestiono que això es faci, i si Barcelona, Nova York, París, Berlín, o qualsevol altra ciutat del món volen tenir un domini propi a internet, trobo que és una decisió legítima si l’ICANN així ho autoritza. L’estratègia per aconseguir un domini punt.cat va ser llarga, i l’èxit que ha tingut la iniciativa ha demostrat que bé s’ho valia.

Ara bé, el que no comparteixo, com Partal i Ciurana, és que la presentació de la iniciativa esdevingui el centre d’una nova campanya de promoció de la ciutat (Shackelton, els publicistes del Visc a…, estan darrera del llançament del .bcn). Sembla com si l’Ajuntament, després d’haver renunciat al llegat del “model Barcelona”, associat al Fòrum 2004, s’hagi llençat a la carrera de consolidar la ciutat com una marca comercial. Justament com des de sectors alternatius de la ciutat encertadament se’ls critica.

Per qui encara no ho vegi, l’estratègia és profunda, i connecta amb la ponència del congrés que ha fet el PSC aquest cap de setmana. Per mostra un botó:

“El ‘model Barcelona’ seria, doncs, una fórmula que expressa sobretot el posicionament de la marca de la ciutat en l’escena internacional (…) En síntesi, la representació de la construcció de la ciutat entre 1986 i 2004. (…) En aquest sentit una part de les crítiques socials i mediàtiques que va rebre el Fòrum 2004 i del fred entusiasme popular que generà, (…) rau en una crisi de sintonia entre la imatge externa que encara es projectava llavors i la nova percepció que una gran part de la ciutadania començava a tenir d’una Barcelona sotmesa ja plenament a l’impacte de la globalització. (…) Avui la vindicació de Barcelona passa per articular i comunicar un nou discurs de ciutat que ja no pot trobar en la materialització solitària de grans projectes el seu fil conductor principal. Avui ens cal articular un nou relat de Barcelona a partir de tres elements centrals -capitalitat, cohesió i creativitat- que aglutinen la globalitat del nostre discurs”.

L’autocrítica que segons alguns mitjans respira aquesta ponència, es converteix en una certa malenconia en veure com el pensament postmodern que ha guiat l’obra de govern del socialisme a la ciutat de Barcelona es dissol en la mateixa liquiditat que propugna. Ja fa temps que Barcelona necessita un nou relat, o escriure un nou capítol en la història de la ciutat, però això només ho podrà fer si canvia el subjecte polític de la seva acció de govern. Amb lideratges democràtics forts i un nou equip il·lusionat al capdavant de l’Ajuntament. Un govern en minoria no es la millor fórmula per endegar canvis prodigiosos.

Etiquetat , ,

Barcelona 2.0

Aquests dies l’Ajuntament de Barcelona està presentant el seu nou model de gestió, el que ha anomenat Barcelona 2.0. Es tracta d’un projecte ambiciós i complex, com tots els que es proposen per modernitzar l’administració i la gestió públiques des de dins. Les semblances amb el Pla Governamental CAT21 de la Generalitat de Catalunya de l’últim govern de CiU i desballestat pel primer govern tripartit, són importants. Sobta que a hores d’ara l’Ajuntament en faci bandera, quan sempre ha presumit de liderar la innovació administrativa a Catalunya. 

De moment les formes fan pensar que ens trobem davant d’una altra estratègia de màrqueting buida a les que ens té acostumats l’Ajuntament. El nom, Barcelona 2.0, ja indica una voluntat de publicitar la iniciativa acostant-la als estàndards a là mode de l’anomenada Web 2.0 i els esquemes d’innovació oberta, peer to peer.

A primera vista sorprèn que des del govern municipal no s’hagi volgut posar els ciutadans al centre del nou model de gestió. En canvi, és la mateixa administració pública la que sembla objecte i subjecte de la reforma. No hi ha una voluntat manifesta de lliurar nous i millors serveis municipals per als barcelonins, sinó de moure la maquinària municipal que, segons els autors de la proposta, es troba ancorada en uns esquemes de gestió propis dels anys vuitanta. És a dir, d’abans dels Jocs Olímpics, la caiguda del mur de Berlín i la revolució tecnològica. Serem capaços de construir una administració 2.0 quan encara no disposem d’un sistema operatiu prou potent per fer front als canvis?

Etiquetat , ,

guifi.net

Fa uns mesos vaig conèixer la gent de guifi.net, com diuen ells mateixos, la xarxa de telecomunicacions lliure més gran del món. Volien instal·lar un node de la seva xarxa al barri del Raval, conèixer l’entramat municipal i veure les oportunitats que existien per desplegar-se a Barcelona. La veritat és que coneixent la feina impressionant que han desenvolupat arreu del territori, començant per la comarca d’Osona, no entenia gaire bé com podia ajudar-los. Després de ficar-me més a fons en el tema vaig comprovar la manca de suport institucional que reben aquestes iniciatives a Barcelona, i que la millor manera d’ajudar-los era entendre els seus principis d’actuació i intentar traslladar aquest model a la cultura política local.

El treball de comunitats com aquesta és el que ha revolucionat el món d’internet i la cultura digital a tot el món. De fet, es fa difícil entendre que si multinacionals com IBM van abraçar el moviment del software lliure ja fa molts anys, costi encara trobar a casa nostra administracions que apostin per aquest model de desenvolupament tecnològic. Són comptades les excepcions. Per altra banda la possibilitat de fer créixer la xarxa mitjançant la col·laboració entre els usuaris és un recurs tant potent, que és l’estratègia recomanada per organitzacions de prestigi com la New America Foundation per al desplegament de xarxes sense fils municipals (veure també).

El que no s’entén és com la proposta de connectar 500 punts d’accés wi-fi als edificis municipals de Barcelona es va fer sense tenir en compte la iniciativa ciutadana en aquest àmbit, cosa que costaria d’entendre que passés en el sector cultural per exemple. Cal iniciar una reflexió seriosa sobre l’impacte transformador d’internet i les xarxes ciutadanes tecnològicament avançades en les maneres de governar i fer política a casa nostra. Ja hi ha nombroses iniciatives en marxa i un conjunt cada cop més gran de persones implicades i que aposten per al seu desenvolupament com a elements d’innovació social i política. Les jornades Urban Labs que han començat avui a Cornellà són un bon primer pas.

Etiquetat , ,