Moses i Jacobs al Raval

Qualsevol persona que estigui interessada en la vida de les ciutats i l’urbanisme ha de mirar tard o d’hora cap a Nova York. No es tracta d’una qüestió d’escales, les comparacions entre ciutats són també de concepte. Va ser en Met Miravitlles el primer que va situar les ambicions de Barcelona en un eix de coordenades longitud París latitud Nova York l’any 1971. Res del que passa a la ciutat de Nova York pot resultar aliè a cap altra ciutat del món. Als novaiorquesos els agrada definir la seva ciutat com a Capital of the World, i els rànquings i posicionaments globals de la ciutat més diversos així ho avalen. Es tracta de la vitalitat urbana que irradia la que històricament ha permès extrapolar analogies sobre la seva transformació i modernització a moltes altres ciutats del món.

Un exemple recent el tenim en la revisió apassionada que s’està fent en aquesta ciutat de la contraposició dels models urbanístics de Jane Jacobs i Robert Moses que tenia com escenari Nova York i que ja ha complert 50 anys. Robert Moses va ser el factòtum de la modernització de la ciutat al llarg del segle XX, durant dècades de servei públic no electe, va acumular un enorme poder de decisió i capacitat de transformació que va saber administrar. Primer com a comissionat i creador del sistema de parcs i platges públiques als anys vint i trenta, i més tard com a president de l’Autoritat de Túnels i Ponts de Triborough, va crear la imatge que tots tenim de Nova York, les seves principals icones, les grans infraestructures i els grans equipaments i va instigar algunes altres transformacions amb diferent fortuna.

Als anys seixanta, però, el seu estil tecnocràtic de transformació urbana va topar amb un model contraposat de pressió i participació ciutadana que volia tenir veu, no només vot cada quatre anys, en aquesta transformació. Al capdavant de moltes d’aquestes reivindicacions es va trobar una jove activista, la Jane Jacobs, que aviat iniciarà una fulgurant carrera com a crítica d’arquitectura i teòrica de l’urbanisme, i que va saber articular una resposta centrada en la persona a un model de fer ciutat basat en grans sistemes de parcs, habitatges, oficines i infraestructures sobreposades sobre la trama històrica i popular de les ciutats. La contraposició d’aquests models com veurem transcendirà ràpidament l’àmbit de Nova York per estendre’s per tot arreu. Allà on hi ha ciutat, allà s’enfronten les dues visions, com il·lustra un treball recent d’Anthony Flint:

Jacobs believed in the power of the people to improve their neighborhoods, in a grassroots, organic process she called “unslumming” -using both private and public funding to rehabilitate buildings and maintain economic diversity. (…) In the Moses worldview, (…) there was nothing worth preserving in the patchwork of four-story buildings, manufacturing plants, and freight rail lines of the West Village.

Anthony Flint, Wrestling with Moses, New York, 2009, p.99

A simple vista semblaria que Jacobs va guanyar la partida. Avui dia són pocs els urbanistes que no estiguin d’acord públicament amb el mantra de Jacobs que la vitalitat de les ciutats es troba en el dinamisme dels seus carrers i places i en la preservació de la trama construïda i que genera significat. Allunyades queden les visions de la ciutat moderna de les grans infraestructures, de les autopistes de cinc carrils, els túnels, els ports i els aeroports, i l’enderrocament d’edificacions existents per a construir grans edificis, àrees comercials i residencials. No cal haver viscut a la ciutat de Mad Men per adonar-se que la construcció de la Barcelona post-olímpica va fer-se seguint uns patrons molt similars. Els que som veïns de Barcelona no cal que siguem urbanistes per entendre els efectes de tot aquest procés. Moses estaria encarnat per arquitectes i enginyers municipals amb Acebillo al capdavant i Jacobs trobaria els seus alter-ego en les associacions de veïns articulades al voltant de la FAVB i la revista El Carrer. La Barcelona de Glòries, el 22@ i el Fòrum vs. la Barcelona de la Rambla del Poblenou i Can Ricart, per no moure’ns del districte de Sant Martí.

Però on Moses i Jacobs es troben com en cap altre lloc és a la reforma del Raval de Barcelona. El Raval com el West Village o qualsevol altre barri històric de qualsevol ciutat té una morfologia molt determinada. En concret, d’uns orígens agrícoles i de grans assentaments religiosos, el Raval va convertir-se en el segle XIX en una barri industrial i obrer on, la seva proximitat al Port i a la zona de lleure i diversió màxima de la ciutat d’inicis del segle XX, el Paral·lel, el converteix en el barri que tots coneixem. La reforma del Raval iniciada a finals dels anys vuitanta del segle XX, responia a criteris tecnocràtics i higienistes modernitzats en un discurs d’esponjament i obertura de grans vies ja dissenyades per Cerdà. La lògica imperant als anys noranta és la de l’enderrocament sistemàtic de finques per obrir la nova Rambla del Raval i la creació d’illes d’equipaments. Un urbanisme pretesament regenerador que a principis del segle XXI necessita revestir-se d’una retòrica de Nou Urbanisme à la Jacobs per legitimar-se públicament. Aquesta contradicció conceptual, el barri, encara l’arrossega.

Cinquanta anys després de la publicació de The Death and Life of Great American Cities, és el moment de fer balanç i d’aprendre del millor dels dos models. És el que s’està fent a Nova York i als Estats Units en general aprofitant l’aturada de la crisi financera. Potser si aquí ho féssim seríem capaços d’anar més enllà i imaginar solucions no només urbanístiques sinó veritablement urbanes per al barri del Raval. Potser, qui sap, si a hores d’ara treballaríem per obrir una nova parada de metro a la Rambla del Raval, per tal de connectar el gran espai buit que tanca i aïlla el Raval en si mateix i situa el barri d’esquena a la ciutat, això sí, emmirallat en la Piazza Navona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: