L’espectre d’Ildefons Cerdà

L’any 1848 un espectre, segons Marx i Engels, rondava Europa. L’espectre del Comunisme. En els darrers mesos un altre espectre, no gaire allunyat d’aquell temps, torna a rondar-nos. L’espectre d’Ildefons Cerdà, amb motiu de la celebració del 150è aniversari de l’aprovació del seu Pla de reforma i eixample de Barcelona l’any 1859. L’espectre d’Ildefons Cerdà torna a rondar Barcelona perquè Barcelona mai no havia fet un exercici de reconeixement públic a la seva figura com el que s’assaja aquest 2009 amb l’Any Cerdà. Durant molts anys Barcelona va percebre el Pla Cerdà com una imposició del govern central, aprovat sense el concurs de l’Ajuntament i en contra dels criteris professionals i urbanístics dels tècnics de la ciutat. Després de la seva rehabilitació com a precursor de l’urbanisme modern a nivell internacional des de mitjans dels anys 1970, Cerdà segueix essent un gran desconegut per als barcelonins i barcelonines. L’impacte visual del seu llegat no té l’exuberància del de Gaudí i és només perceptible a aquells que ens agraden els plànols i llegir mapes.

Pla Cerdà

Jo mateix vaig dedicar una part de la meva recerca acadèmica a entendre la seva aportació al naixement de l’urbanisme i situar-la en un conjunt més ampli de referències, tant vers el passat com el futur. No puc dir que me’n sortís… Potser una de les consideracions més punyents que van fer-me mai mentre intentava entendre l’especificitat de l’aportació de Cerdà a l’urbanisme modern, me la va fer el professor K. Michael Hays, en un seminari per a graduats a Harvard l’any 1999. Hays, després de sentir la meva intervenció, em va dir que els urbanistes anglosaxons tenien un problema per entendre les aportacions de Cerdà i la seva Teoria General de la Urbanització. Les dificultats per entendre Cerdà en un context ampliat rauen en la possibilitat de llegir la seva obra tant en clau de precursor de l’urbanisme modern o bé com la darrera d’una llarga llista de tractats d’arquitectura i urbanisme de la Il·lustració que promovien visions utòpiques de la societat com les de Fourier, Saint-Simon o Etienne Cabet. Aquest darrer un vell conegut de Barcelona on tenia un fort predicament amb la comunitat Icariana del Poblenou.

La distinció entre “socialisme utòpic” i “socialisme científic” la devem als esforços d’Engels per legitimar la prevalença del projecte comunista marxista, en un moment de forta competència d’idees i projectes per transformar la societat. L’aportació de la Teoria de Cerdà i el seu Eixample de Barcelona es troben al meu entendre en un punt entremig, entre la construcció teòrica utòpica i la científica, i per això costa tant de situar la seva obra. Cerdà va voler farcir d’arguments científics les seves idees i visions sobre la societat i, en concret, la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX, fins al punt de confondre un exercici planificador amb un de transformació de la societat.

Per entendre l’especificitat de Cerdà hem de llegir la seva teoria en clau marxista. M’explico, i la idea no és meva, sinó de la urbanista francesa Françoise Choay. Més enllà que la Teoria de Cerdà i El Capital de Marx es publiquessin el mateix any, 1867, les afinitats entre les dues obres són sorprenents. Com Marx, Cerdà parteix d’una lectura universal de la història que ens porta cap a una revolució que s’ha d’acomplir. Dit això, la de Cerdà és una revolució pacífica, la de les ciutats, que seran transformades pel desenvolupament de noves tecnologies del transport i les comunicacions. El recurs a l’universalisme etnocentrista, propi de la Il·lustració, permet a Cerdà fer una lectura teleològica dels modes de transport i les tecnologies de la comunicació, com Marx la fa dels modes de producció i les cultures de l’intercanvi.

No és difícil imaginar que una ment com la de Cerdà, educada en els estrictes criteris racionalistes i matemàtics de la primera promoció de l’Escola d’enginyeria, no trobés ressò en la Barcelona oficial, romàntica i floralesca, de la seva època. La seva era una visió avançada en el temps, però construïda a partir d’una atenta lectura històrica universal de l’evolució de les ciutats i de les societats més diverses. Utòpica i científica alhora. Cerdà va morir sol el mateix any 1867 a Caldes de Besaya (Santander), després d’una llarga malaltia i un endeutament que l’ofegava, i no és descabellat pensar que el seu espectre s’hagi aparegut aquests dies a Barcelona. La Barcelona d’ara, com la de fa 150 anys, ja fa anys que necessita un salt d’escala, pensar-se més enllà dels seus límits administratius i desplegar no sense retard la seva vocació metropolitana.

multiramblesLa Barcelona oficial, la que governa l’Ajuntament de Barcelona, proposa ara l’Any Cerdà com a punt de partida per posar al dia la visió metropolitana de la ciutat. No és una restitució en tota regla de l’home que va ordenar el creixement de la Ciutat Vella amb la resta de municipis del pla de Barcelona, sinó que mira més enllà de la plaça que va dedicar ara fa uns anys a la memòria d’Ildefons Cerdà. Amb la utilització d’esdeveniments com el 150è aniversari del Pla d’Eixample per parlar del desenvolupament futur de la ciutat, correm el risc de no poder reconèixer els nostres Ildefons Cerdà d’avui dia, gent que sense publicitat ni massa recursos ja fa temps que estan repensant Barcelona. Estic convençut que si l’espectre d’Ildefons Cerdà s’hagués aparegut aquests mesos entre nosaltres no hauria assistit a cap dels actes oficials de la seva commemoració i sí, en canvi, seguiria amb interès les propostes urbanístiques que s’han pogut veure, per exemple, a la recent exposició Multirambles sobre el potencial urbanístic del litoral de Barcelona a cura del col·lectiu Intelligent Coast.

Etiquetat , ,

One thought on “L’espectre d’Ildefons Cerdà

  1. Dani ha dit:

    Bon dia,

    Acabo de descobrir aquest bloc i el trobo molt complert i interessant. T’agradaria formar part de la Barcelonasfera? És un directori de blocs dedicats a barcelona i les seves antigues viles. Si vols, envia’m una descripció de com a màxim 150 caràcters amb espais a danicortijo(arroba)altresbarcelones.com

    http://barcelonasfera.blogspot.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: