Raval(s)

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la sisena edició de Raval(s), el festival de cultura del Raval de Barcelona. Aquests dies el Raval es transforma en un escenari per a la celebració de nombrosos i variats espectacles d’arrel cultural. Des de batucades a havaneres, tallers d’art prehistòric, danses bolivianes, música pakistanesa, espectacles de clowns… El denominador comú de totes aquestes iniciatives, metabolitzades per la Fundació Tot Raval, és que estan organitzades per associacions i entitats del barri i obertes a tota la ciutat. Un festival on productors i espectadors es confonen i la simultaneïtat dels esdeveniments donen la impressió de voler prendre per sorpresa els vianants. Més de 100 entitats col·laboren en l’elaboració del programa del festival, des de grans institucions culturals com el Conservatori del Liceu, fins a organitzacions socials com el Casal d’Infants del Raval o veïnals com l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer de la Cera. El protagonista és el barri i els veïns, els carrers i places i la gent que hi viu, treballa o s’hi passeja.

raval(s)A primera vista, es podria pensar, és només un altre dels nombrosos festivals que es celebren a Barcelona, especialment a Ciutat Vella, on cada setmana se succeeixen les ofertes d’activitats culturals més variades. En una ciutat com Barcelona voler organitzar un festival de cultura corre el risc de caure en la redundància. En aquest sentit Raval(s) és diferent, i aconsegueix innovar en formats, espais i l’originalitat de l’oferta. La clau de l’èxit és la participació de tot un barri que no cal idealitzar, ni orientalitzar, per donar-se compte que és part integral de la modernitat de Barcelona com ho és l’Eixample. La Barcelona moderna no s’entendria sense el Raval, i el Raval no s’identificaria com el barri que és sense la Barcelona moderna.

La imatge estigmatitzada del Raval expressada en la literatura i el periodisme de tot el segle XX, que alguns estudiosos han identificat com una “geografia del mal” imaginada, juga un element de centralitat en la construcció de l’imaginari barceloní de la ciutat moderna. Com ens recorda Joan Ramon Resina, a La vocació de modernitat de Barcelona, la imatge del Raval els anys vint i trenta del segle XX actuava com un mirall en negatiu de les aspiracions urbanes noucentistes:

L’ambigüitat del districte (no exactament un entorn criminal ni tampoc estrictament un veïnat de classe treballadora) no es devia únicament a la seva demarcació indefinida entre la prestigiosa Rambla i el popular Paral·lel, sinó, el que és més important, al fet de mostrar una barreja de dubtós nativisme i entreteniment equívoc. (…) El Barri Xino era un problema escenificat, tant en el sentit d’una ocasió relativament controlada, més que no pas amenaçadora, d’esbravament lasciu, com d’un problema moral en la consciència de la ciutat. En tant que el barri era una ‘performance cultural’, no s’oferia passivament a la mirada forana sinó que reflectia la interpretació de la cultura per part d’aquella mirada.

La construcció imaginària del Raval com a problema moral ha guiat també l’actuació urbanística de l’Ajuntament de Barcelona en aquest barri les darreres dècades. Una actuació que no diferia gaire de les mirades higienistes sobre el barri recollides en el Pla Macià de 1932. Els que vàrem assistir a la inauguració de la Rambla del Raval l’any 2000, després d’haver trepitjat atònits la destrucció del teixit urbà del barri, ens preguntàvem quin guiatge havia ofert l’Ajuntament als veïns i comerciants per adaptar-se a la transformació radical a la qual encara estan sotmesos. La resposta és que les reformes urbanes mai no són democràtiques i l’element d’obertura i esponjament que s’hi volia introduir justificava tota l’operació. El resultat va ser accentuar la fragmentació i en alguns sentits marginalitat d’uns entorns urbans que ara lentament reviuen. En aquest sentit l’èxit de la Fundació Tot Raval ha estat aconseguir interpretar també el Raval com una “performance cultural” i oferir-lo a la ciutat com a part normalitzada de si mateixa.

Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: