Consolats de mar

Barcelona ha inaugurat avui a Shanghai el primer Consolat de Mar de l’era moderna per projectar la imatge de la ciutat i captar noves oportunitats de negoci en un context d’internacionalització de l’economia catalana. Es recupera així una institució medieval que va exemplificar l’hegemonia mercantil catalana a tota la Mediterrània. El Consolat de Mar era un codi jurídic basat en els costums marítims de Barcelona que va regir el comerç de la Mediterrània i posteriorment l’Atlàntic durant molts segles. Barcelona actuava així com una veritable república marítima i situava, en ports estratègics, agents encarregats d’administrar aquest dret en litigis comercials per tal de no interferir en el dret d’altres territoris. Gènova, l’altra gran república marítima de l’època, també enviava cònsuls a totes les ciutats on tenia interessos comercials per ajudar els mercaders i mariners genovesos quan tenien conflictes amb les autoritats locals. Es considera que els cònsuls genovesos van ser els inspiradors de la figura dels cònsuls diplomàtics moderns, ja que de fet conserven moltes de les funcions originals com ara assistir i protegir els ciutadans del seu país a la ciutat d’acollida, i vetllar pels interessos comercials i les relacions d’amistat entre els respectius països.

shanghaiBarcelona fa anys que treballa en l’articulació d’un model bilateral de relacions internacionals en l’àmbit de les ciutats, l’anomenada paradiplomàcia de les ciutats, que vagi més enllà dels tradicionals agermanaments. Malauradament, com mostra l’enllaç anterior amb convenis de col·laboració buits de contingut, la manca d’uns objectius polítics clars fa que els fruits concrets d’aquestes relacions no hagin transcendit massa. En paral·lel, la representació de Barcelona en les organitzacions internacionals de ciutats, fins fa pocs anys exemplar, no sembla ser prioritària per a l’actual equip de govern. Fa poques setmanes Barcelona va renovar sense massa soroll a Sidney la seu del secretariat de l’associació Metropolis, branca metropolitana de l’organització Ciutats i Governs Locals Units, que també té la seva seu al carrer Avinyó de Barcelona. Suposem que la nominació de la ciutat com a seu de la Unió per al Mediterrani, una iniciativa diplomàtica d’arrel estatal, ha eclipsat la notícia.

Llegim que l’expansió dels Consolats de Mar es farà mitjançant un conveni de col·laboració amb ACC1Ó, l’organisme de la Generalitat que ha fusionat el CIDEM i el COPCA, per a la promoció internacional de l’economia catalana. Totes aquestes iniciatives, lloables per si mateixes, no projecten una estratègia clara de la presència de Barcelona i de Catalunya al món. Si així fos, si la projecció de Catalunya i de Barcelona al món fos clara, potent i unificada, i esperem que pugui ser-ho en el futur, no s’entendria que un setmanari com The Economist hagi publicat un informe fent palès un desconeixement tant gran de la realitat política i econòmica de Catalunya. Especialment, com tots sabem, quan Catalunya pateix de fa anys un dèficit fiscal desorbitat i unes relacions amb l’Estat en règim de desigualtat, que no ens han permès participar com a país de la suposada “fiesta” que ara s’acaba.

Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: