El primer president post-americà?

Recordo el primer cop que vaig sentir parlar de Barack Obama. Va ser el 2006 en un dinar a la Fundació Ramon Trias Fargas on es debatia sobre el futur del panorama polític nord-americà després de Bush. Tot entrava dins del previsible i ningú no pensava (encara faltaven uns mesos per a l’anunci de la seva candidatura a Springfield) que un candidat jove, negre i que havia publicat un parell de llibres fos el millor candidat per a la Casa Blanca. Suposo que va ser el seu nom el que em va portar a endinsar-me a Internet per conèixer el personatge. El discurs de la convenció demòcrata de 2004 em va colpir, però no va ser fins que vaig trobar aquest vídeo que em vaig adonar que ens trobàvem davant d’un estil diferent de fer política.

Ningú no pot saber a hores d’ara quin serà el resultat de les eleccions americanes, però els que som seguidors de la sèrie West Wing ens ho esperem. L’Aubachs ja ha fet referència a les similituds entre les darreres dues temporades de la sèrie i la campanya entre Obama i McCain. Però més enllà dels paral·lelismes entre ficció i realitat (The West Wing no deixava de ser una mena de govern a l’ombra per a molts Demòcrates), el que es decideix en aquestes eleccions és quin dels dos candidats està millor preparat per respondre als reptes d’un món post-americà. I és aquí on Obama té una oportunitat.

Per als qui estiguin interessats en el que es juga Estats Units en aquestes eleccions presidencials, més enllà del circ mediàtic, els hi recomano la lectura de The Post-American World de Fareed Zakaria. Ja fa anys que la història va passar pàgina d’un món bipolar. El que està en joc ara no és la supremacia de la primera economia del món, sinó com és comparteix l’hegemonia internacional en un context en el que conviuen noves potències econòmiques i militars tant a Orient com a Occident. El que Zakaria anomena encertadament “The rise of the rest”. És hora que Europa comenci a parlar d’una vegada per totes amb una sola veu en aquest nou escenari post-americà, deixant de banda uns drets adquirits durant el mandat colonial. Potser així ens estalviaríem el lamentable espectacle de Zapatero, i les cadires de Sarkozy, a la propera cimera del G20 a Washington.

Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: