Tramvia per la Diagonal?

Dissabte vaig agafar el tramvia. No l’agafo sovint per moure’m per Barcelona, només si vaig a Esplugues o Cornellà, però de tant en tant m’agrada pujar-hi com quan agafava de petit l’avió del Tibidabo. Després dels dubtes inicials el tramvia ha representat un avenç en la mobilitat barcelonina. Més enllà dels criteris objectius sobre eficiència energètica i eficàcia en els desplaçaments, el tramvia és un emblema urbà que moltes ciutats del món han mantingut o recuperat en els darrers anys. Ara a Barcelona és parla finalment d’enllaçar les vessants Besòs i Llobregat de les línies del tramvia. És de sentit comú fer-ho, i la Diagonal és l’enllaç adequat per comunicar Barcelona de riu a riu.

Després d’anys sense consens polític sobre el tema, l’alcalde de Barcelona va sorprendre tothom tornant de l’estiu amb l’anunci que finalment l’enllaç es faria per la Diagonal. Un tema tabú que ni PSC, ni ICV, s’havien atrevit a posar per escrit en el seu acord de govern bipartit. L’anunci de l’alcalde era d’una improvisació manifesta, donat que no s’havien fet ni els estudis, ni els projectes d’actuació necessaris. En els darrers dies s’havia plantejat des dels partits de l’oposició la possibilitat de convocar una consulta popular a la ciutadania (la que seria la primera experiència de democràcia directa a la nostra ciutat) i així ho va acordar divendres passat de manera unànime el plenari de l’Ajuntament de Barcelona. Quan semblava que tot anava endavant, i que finalment el govern de la ciutat iniciaria els treballs per fer realitat l’enllaç del tramvia per la Diagonal, avui llegim que de consulta popular o referèndum res de res.

L’alcalde Hereu, torna a deslegitimar el plenari de l’Ajuntament i la voluntat democràtica de la majoria, i atura un procés que s’albirava llarg i complex però engrescador per a una ciutat adormida i perplexa. Una consulta popular o un referèndum seria un revulsiu sobre els temps i els modes en que es planifiquen i s’executen els projectes de transformació urbana a Barcelona. De què té por l’Ajuntament? Com és que no vol fer servir un mecanisme, el de les consultes populars, que la Carta Municipal de Barcelona garanteix? Trenta anys després de les primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament, la notícia de la celebració d’una consulta popular a la nostra ciutat, significava obrir nous canals de participació i democràcia a Barcelona. Sembla que haurem de seguir esperant…

Etiquetat , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: